quina sensació més extranya !!
Quin color se sent avui?
quina olor omple els carrers?
El color dels carrers avui és clar,
l'olor és nítida
i la pau i l'alegria que és respira
son un arc de sant martí
ple de sensacions d'amistat
Quina cursilada oi?
Són les sensacions d'avui
qui sap quines seran les de demà?
Val més aprofitar i empodegarnos avui
de tot això, qui sap quin color ens espera per demà
cal estar preparats pels colors espesos
i les olors fosques que de ben segur arribaran.
No podem deixar que la foscor tapi aquesta
remor que ens ha de poder portar
a lluitar per un demà net i clar.
dijous, 27 de maig del 2010
diumenge, 23 de maig del 2010
Fa temps que estic callada
Desprès de dies i dies callada i mig aletardaga sembla m'he despertat !!
He d'escriure alguna cosa, necessito escriure però la veritat és que no sé que dir.
Només que ara em cal estar ben desperta i empenyer la meva vida.
Ja ni ha prou d'esperar sense saber que espero.
Ja ni ha prou de mirar-se el melic i no fer res.
Ja ni ha prou d'estar cansada.
Ja ni ha prou, és hora de començar a caminar.
És hora d'escalfar motors.
He d'escriure alguna cosa, necessito escriure però la veritat és que no sé que dir.
Només que ara em cal estar ben desperta i empenyer la meva vida.
Ja ni ha prou d'esperar sense saber que espero.
Ja ni ha prou de mirar-se el melic i no fer res.
Ja ni ha prou d'estar cansada.
Ja ni ha prou, és hora de començar a caminar.
És hora d'escalfar motors.
dissabte, 20 de juny del 2009
... continuació
Desprès de 3 mesos d'haver escrit aquest pensament on som?
Ell te molts problemes amb la veguda, és incapaç d'acabar amb la situació que te a casa, però ara hi ha una diferència important, ha sortit de l'hospital desengantxat de la que ell s'esforçava en creura la dona de la seva vida, estant alli va descobrir la veritat de la seva vida, és a dir que tot el que creia que tenia és una mentida.
Ha sortir disposat a refer la seva vida i a enfrontar-se amb els seus problemes cara a cara i deixar d'amagar-se darrera d'una botella.
No li està sent gens fàcil, però ha fet el primer pas, no ha tornat a casa seva. Esta buscant ajuda, tot i les patinades que te està tirant endavant.
Aaaa!! però ella no està disposada a ajudar-lo ans tot el contrari, i quan es trova amb ell cara a cara, truca als mossos demanant auxili i tot seguit l'agredeix a ell, per poder dir, quan arrivin, que ell li estava pegant; mala sort noia, ell no s'hi tornar com ella es pensava que faria, tan sols es defensa i es retira.
Com es pot ser capaç de simular ser victima de maltractaments?
Que pasarà ara?
Ell te molts problemes amb la veguda, és incapaç d'acabar amb la situació que te a casa, però ara hi ha una diferència important, ha sortit de l'hospital desengantxat de la que ell s'esforçava en creura la dona de la seva vida, estant alli va descobrir la veritat de la seva vida, és a dir que tot el que creia que tenia és una mentida.
Ha sortir disposat a refer la seva vida i a enfrontar-se amb els seus problemes cara a cara i deixar d'amagar-se darrera d'una botella.
No li està sent gens fàcil, però ha fet el primer pas, no ha tornat a casa seva. Esta buscant ajuda, tot i les patinades que te està tirant endavant.
Aaaa!! però ella no està disposada a ajudar-lo ans tot el contrari, i quan es trova amb ell cara a cara, truca als mossos demanant auxili i tot seguit l'agredeix a ell, per poder dir, quan arrivin, que ell li estava pegant; mala sort noia, ell no s'hi tornar com ella es pensava que faria, tan sols es defensa i es retira.
Com es pot ser capaç de simular ser victima de maltractaments?
Que pasarà ara?
MALTRACTAMENTS, SEMPRE SON CERTS?
Això ho vaig escriure el mes d'abril ...
Avui, un dia espes, ell a l'hospital, els metges allarguen el seu ingrès 15 dies més, perquè no esta preparat per sortir i enfrontar-se al dia a dia.
La seva dona li ha possat una denúncia, que és falsa, per agressions, quan ell només s'ha defensat dels seus atacs.
La seva dona ha denunciat a la seva mare, per injuries i fals testimòni.
La seva dona diu que el nen no el vol anar a veure a l'hospital, te 10 anys, però segons ella, ell ha decidit que no el vol anar a veure perquè fa mala olor. Hem pregunto d'on ha tret el nen que fa mala olor.
I afegeix que vol separar-se per les bones però que ells l'han portat a haver-ho de fer a les males.
Qui ha anat al jutjat?
Qui pot convencer a un nen de 10 anys del que ha de dir, si ningú llevat d'ella el veu?
Qui vol fer fora de casa seva a una iaia de 80 anys?
On cony és la llei? on és la protecció dels indefensos?
On està escrit que la llei ha d'estar a favor de la dona, només pel fet de ser dona?
la llei no hauria d'estar a favor de la veritat, encara que sigui un home qui la té?
Sòc dona i no entenc que es pugui ser tan hipòcrita i voler utilitzar la llei amb mentides?
Evidentment estic en contra del maltractament a les dones. Però com es possible que algú aprofiti la sensibilitació de la societat vers els maltractaments, sent una maltractadora tant física com psiquicament d'una persona de 80 anys i dels seus propis marit i fill, per fer-se passar per víctima, i aprofitar-se de la llei. Com és possible que l'advocat no se n'adoni? Serà capaç el jutge de veure la veritat?
De moment l'únic que puc dir és que ens fan entrar en una guerra que era evitable i que no pot acabar be.
Tan fàcil que és entendres i assumir cadascun les seves responsabilitat. Tot aquest merder ve provocat per una dona que no vol treballar i que la mantinguin de per vida, les seves paraules són "jo me case para no tener que trabajar y que me mantengan" i això és el que busca.
Això ho vaig escriure el mes d'abril ...
Avui, un dia espes, ell a l'hospital, els metges allarguen el seu ingrès 15 dies més, perquè no esta preparat per sortir i enfrontar-se al dia a dia.
La seva dona li ha possat una denúncia, que és falsa, per agressions, quan ell només s'ha defensat dels seus atacs.
La seva dona ha denunciat a la seva mare, per injuries i fals testimòni.
La seva dona diu que el nen no el vol anar a veure a l'hospital, te 10 anys, però segons ella, ell ha decidit que no el vol anar a veure perquè fa mala olor. Hem pregunto d'on ha tret el nen que fa mala olor.
I afegeix que vol separar-se per les bones però que ells l'han portat a haver-ho de fer a les males.
Qui ha anat al jutjat?
Qui pot convencer a un nen de 10 anys del que ha de dir, si ningú llevat d'ella el veu?
Qui vol fer fora de casa seva a una iaia de 80 anys?
On cony és la llei? on és la protecció dels indefensos?
On està escrit que la llei ha d'estar a favor de la dona, només pel fet de ser dona?
la llei no hauria d'estar a favor de la veritat, encara que sigui un home qui la té?
Sòc dona i no entenc que es pugui ser tan hipòcrita i voler utilitzar la llei amb mentides?
Evidentment estic en contra del maltractament a les dones. Però com es possible que algú aprofiti la sensibilitació de la societat vers els maltractaments, sent una maltractadora tant física com psiquicament d'una persona de 80 anys i dels seus propis marit i fill, per fer-se passar per víctima, i aprofitar-se de la llei. Com és possible que l'advocat no se n'adoni? Serà capaç el jutge de veure la veritat?
De moment l'únic que puc dir és que ens fan entrar en una guerra que era evitable i que no pot acabar be.
Tan fàcil que és entendres i assumir cadascun les seves responsabilitat. Tot aquest merder ve provocat per una dona que no vol treballar i que la mantinguin de per vida, les seves paraules són "jo me case para no tener que trabajar y que me mantengan" i això és el que busca.
dijous, 16 d’abril del 2009
Saber estimar
La veritat, uff una paraula contradictòria!!
la veritat es realment cert que es única?.
Encara que sembli mentida crec que hi ha tantes veritats com persones, perquè cada persona te una manera diferent de veure les coses.
Per entendre les persones hauríem de intentar posar-nos al seu lloc, oblidant-nos per un moment dels nostres sentiments, per poder entendre els seus sentiments i el perquè dels seus actes, però això és un exercici que realment costa molt de fer.
Hi ha tanta gent que sense voler-ho fa i es fa mal!. Jo sempre he cregut que parlant les persones es poden entendre i a la meva edat, he de confessar que em fa ràbia haver de reconèixer que això no sempre es possible.
Hi ha vegades que s'estima tant que no se sap estimar, o no se sap fer sentirse estimades les persones a qui estimem, aquesta deu ser una de les desgracies més gran que pot sentir una persona, hem fa mal el cor només de pensar-hi.
la veritat es realment cert que es única?.
Encara que sembli mentida crec que hi ha tantes veritats com persones, perquè cada persona te una manera diferent de veure les coses.
Per entendre les persones hauríem de intentar posar-nos al seu lloc, oblidant-nos per un moment dels nostres sentiments, per poder entendre els seus sentiments i el perquè dels seus actes, però això és un exercici que realment costa molt de fer.
Hi ha tanta gent que sense voler-ho fa i es fa mal!. Jo sempre he cregut que parlant les persones es poden entendre i a la meva edat, he de confessar que em fa ràbia haver de reconèixer que això no sempre es possible.
Hi ha vegades que s'estima tant que no se sap estimar, o no se sap fer sentirse estimades les persones a qui estimem, aquesta deu ser una de les desgracies més gran que pot sentir una persona, hem fa mal el cor només de pensar-hi.
diumenge, 29 de març del 2009
ELS SENTIMENTS MOUEN EL MON?
Els sentiments mouen el món, o almenys crec que així hauria de ser.
Les persones som contradictories. A vegades fem coses inexplicables, incomprensibles que només tenen sentit en el interior d’un mateix. Podriem dir que son inexplicables i en canvi en el context personal i a mesura que van ocorrent els fets fan que per tu siguin explicables i fins i tot raonables, però no es poden explicar perque la resta del mon no las podria entendre i farien mal a les persones que més estimem i a les que no voldriem fer mal per res del mon.
Tot i així hi ha coses a les que no podem renunciar perquè tot i que sabem que això és el que raonablement hauriem de fer, els sentiments no son raonables i renunciari fora com morir en vida, i formen part de la nostra més nostra i més interna intimitat i en el fons sabem que son el motor de la nostra propia vida, i qui pot renunciar a la vida?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
